La Natura
La natura ens transmet tranquilitat
alegria, pau i prosperitat
sensacions inolvidables
que mai canviaras.
Esta plena de flors i jardins
de arbres i rius
animals impresionants
i vistas amb curiositats.
Ella ens dona el que necesitem
oxigen, aigua i aliments
de ella aprenem
pero nosaltres la contaminem.
alegria, pau i prosperitat
sensacions inolvidables
que mai canviaras.
Esta plena de flors i jardins
de arbres i rius
animals impresionants
i vistas amb curiositats.
Ella ens dona el que necesitem
oxigen, aigua i aliments
de ella aprenem
pero nosaltres la contaminem.
Collserola
Mapa del Parc Natural de Collserola
Característiques del Parc
Geologia
La serra de Collserola s’aixeca entre dues conques sedimentàries: la fossa del Vallès i al sud-est i el pla del litoral.
Les alçades discretes i les formes suaus ens indiquen l’antiguitat de la serra. És una unitat geològica integrada quasi exclusivament per roques ígnies i metamòrfiques.
Posteriorment, es va produir la intrusió de magma, que va donar lloc a granitoides; l’augment brusc i fort de temperatura i pressió va originar l’alteració i transformació en les roques encaixants.
Durant l’orogènia alpina, a l’era secundària, tingué lloc l’aixecament de les serralades costaneres. Posteriorment, la serra de Collserola es va configurar com un bloc alçat delimitat per falles normals. El mar va inundar el pla de Barcelona i s’endinsà per la vall del Llobregat. La sedimentació marina d’aquesta etapa va donar lloc a la formació de calcàries d’escull.
Més recentment, durant el quaternari, la serra ha quedat sotmesa a l’acció de l’erosió, i a les zones més deprimides, com ara valls i torrents, s’hi han anat sedimentant contínuament materials detrítics.
Les alçades discretes i les formes suaus ens indiquen l’antiguitat de la serra. És una unitat geològica integrada quasi exclusivament per roques ígnies i metamòrfiques.
Posteriorment, es va produir la intrusió de magma, que va donar lloc a granitoides; l’augment brusc i fort de temperatura i pressió va originar l’alteració i transformació en les roques encaixants.
Durant l’orogènia alpina, a l’era secundària, tingué lloc l’aixecament de les serralades costaneres. Posteriorment, la serra de Collserola es va configurar com un bloc alçat delimitat per falles normals. El mar va inundar el pla de Barcelona i s’endinsà per la vall del Llobregat. La sedimentació marina d’aquesta etapa va donar lloc a la formació de calcàries d’escull.
Més recentment, durant el quaternari, la serra ha quedat sotmesa a l’acció de l’erosió, i a les zones més deprimides, com ara valls i torrents, s’hi han anat sedimentant contínuament materials detrítics.
Vegetació i Clima
Collserola es troba en plena àrea d’influència mediterrània, caracteritzada per hiverns suaus, estius secs i calorosos, oscil•lació tèrmica anual moderada, precipitacions estacionals en conjunt escasses i fortament irregulars.
Segons les dades de l’Observatori Fabra (432 m), la temperatura mitjana anual se situa al voltant dels 15 °C. Els hiverns, no gaire freds, tenen una temperatura mitjana que generalment no baixa per sota dels 5 ºC, i els estius, al voltant dels 21 ºC.
Pel que fa a precipitacions, el total anual mitjà és relativament alt, ja que sobrepassa els 620 mm, amb dos períodes humits: tardor (octubre, 83,1 mm) i primavera (maig, 60,4 mm) i un intens eixut estival (juliol, 10,6 mm).
A Collserola és evident l’existència de variacions climàtiques locals importants. Hi influeixen la topografia del terreny, l’efecte termoregulador del mar, les variacions altitudinals, el grau d’insolació dels vessants, el recobriment vegetal, etc. Tot això fa que a l’hivern hi arribi a haver diferències de més de 10 ºC de temperatura entre un lloc i un altre.
Segons les dades de l’Observatori Fabra (432 m), la temperatura mitjana anual se situa al voltant dels 15 °C. Els hiverns, no gaire freds, tenen una temperatura mitjana que generalment no baixa per sota dels 5 ºC, i els estius, al voltant dels 21 ºC.
Pel que fa a precipitacions, el total anual mitjà és relativament alt, ja que sobrepassa els 620 mm, amb dos períodes humits: tardor (octubre, 83,1 mm) i primavera (maig, 60,4 mm) i un intens eixut estival (juliol, 10,6 mm).
A Collserola és evident l’existència de variacions climàtiques locals importants. Hi influeixen la topografia del terreny, l’efecte termoregulador del mar, les variacions altitudinals, el grau d’insolació dels vessants, el recobriment vegetal, etc. Tot això fa que a l’hivern hi arribi a haver diferències de més de 10 ºC de temperatura entre un lloc i un altre.
Ambients Forestals
Pinedes:La major part de les pinedes de Collserola corresponen en realitat a boscos mixtos en què el pi blanc (Pinus halepensis) forma l’estrat superior, i les alzines (Quercus ilex), els roures (Quercus cerrioides) i altres espècies rebrotadores, l’inferior. Hi trobem, doncs, un dens sotabosc conformat per les espècies de l’alzinar. De fet, podríem parlar d’un alzinar que queda tapat per dessota dels peus de pi blanc que sobresurten.
Alzinar:
Als vessants del puig d’Olorda i a l’obaga de la riera de Vallvidrera trobem el bosc d’alzines, força ben constituït, que respon a l’estructura i la composició característiques del bosc mediterrani. És un bosc de fulla dura, ben adaptat a les condicions de sequedat que ha de suportar a l’estiu. La densitat de les capçades impedeix que la llum del sol arribi fins a terra i es crea un ambient ombrívol i humit.
ALZINAR AMB ROURES
El roure és l’espècie dominant quant a densitat, i l’alzina i alguns magnífics exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) són els arbres acompanyants
Alzinar:
Als vessants del puig d’Olorda i a l’obaga de la riera de Vallvidrera trobem el bosc d’alzines, força ben constituït, que respon a l’estructura i la composició característiques del bosc mediterrani. És un bosc de fulla dura, ben adaptat a les condicions de sequedat que ha de suportar a l’estiu. La densitat de les capçades impedeix que la llum del sol arribi fins a terra i es crea un ambient ombrívol i humit.
ALZINAR AMB ROURES
El roure és l’espècie dominant quant a densitat, i l’alzina i alguns magnífics exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) són els arbres acompanyants
La fauna forestal :Avifauna: Hi són abundants i omnipresents les mallerengues , elsraspinells , els tallarols de casquet i de garriga , els pit-roigs i els tudons. Hi destaca una espècie que, si bé no és la més coneguda, segurament és la més abundant dels ambients forestals, on dominen els pins; es tracta de la mallerenga emplomallada , molt fàcil d’identificar per la cresta ratllada blanca i negra i pel seu cant repetitiu i força peculiar. Rapinyaires: són unes de les espècies més emblemàtiques. Podem trobar : L’astor, del qual encara crien unes poques parelles al parc, juntament amb el seu parent més petit, l’esparver , són els autèntics indicadors de la vida natural als boscos de Collserola. L'aligot es veu obligat a nidificar en boscos densos i a entrar en competència amb l’astor,
Mamífers: és el més difícil d’observar directament : l’esquirol és l’espècie amb més probabilitats de ser vista, sobretot a la primavera. Encara més abundant és el petit ratolí de bosc , que forma una part important de la dieta dels depredadors forestals. D’altra banda, la població de senglars ha experimentat un notori increment els últims anys ,
La geneta és un mamífer carnívor no familiar per als visitants del parc, però en canvi ha estat molt estudiada a Collserola. Viu amagada i pràcticament no es mou durant el dia, per la qual cosa és molt difícil veure-la.
La vil·la Joana :
"Quinta Joana"
Aquest museu ocupa una masia del segle XIX, la Vil · la Joana. El 10 de juny de 1902 va morir a Vil·la Joana Aquí va morir el 1902 el poeta Jacint Verdaguer, màxim representant del reneixement de les lletres catalanes. S'han mantingut intactes les estances en què l'autor es va allotjar en els últims dies de la seva vida.
Jacint Verdeguer : Va nèixer al 17/05/1843 a Folgueroles , va ser un poeta molt important i per recordar-lo li van posar el seu cognom a l'Asteroid 38671.
L’EMIGRANT
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
II
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?,
mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra,
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
que hi vull morir!
Jacint Verdeguer : Va nèixer al 17/05/1843 a Folgueroles , va ser un poeta molt important i per recordar-lo li van posar el seu cognom a l'Asteroid 38671.
L’EMIGRANT
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
II
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?,
mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra,
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
que hi vull morir!
Pàgina web amb poemes de Jacint Verdaguer: http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/verdaguer.htm#L'emigrant